Pueblo que canta, es pueblo que bien siente

de Información

Hoy, 14 de agosto, se cumplen 65 años del gran éxito de la Coral Crevillentina en el primer Certamen Nacional de Habaneras de Torrevieja en el año 1955

En agosto de 1955, hace 65 años, se celebró por primera vez el Certamen Nacional de Habaneras de Torrevieja, con la actuación de Coral Crevillentina, una jornada triunfal para nuestro pueblo en la que 50.000 personas proclamaron la victoria de nuestros paisanos. Este primer certamen contó con la presencia del embajador de Cuba, el Delegado nacional de Educación y Descanso, el Gobernador Civil y el presidente de la Diputación Provincial de Alicante.

El certamen transcurrió entre el 7 y el 14 de agosto, de domingo a domingo, en el que participaron corales de Tarrasa, Castellón, Valencia, Alicante, Elche, Callosa, Cartagena, y nuestra Coral, entre otros, que por sorteo actuó la última noche. No obstante, a esta brillantísima actuación el jurado le otorgó el segundo premio, por detrás del Orfeón Fernández Caballero de Murcia.

La actuación se desarrolló de la siguiente manera:

En primer lugar actuó el bajo Joaquín Fuentes, que cantó la habanera obligada “Julia y Adiós Mujer” de libre elección, seguido del tenor Alfonso Huesca, que hizo lo propio con “Mi dulce bien”.

El dueto Sánchez-Diperí cantó “Asunción y Cuba Hermosa”, al que siguieron quince voces graves, dirigidos por Joaquín Fuentes y un pequeño grupo de voces mixtas, dirigido por Ramón Mas.

Como colofón, noventa voces mixtas bajo la dirección de José Ruiz Gasch cantó el “Ave María de Victoria”, en honor a la patrona de Torrevieja, y las habaneras “Paloma Mensajera”, “Te vi en la playa” y “La esclava”. Al acabar la actuación, “el clamor de los aplausos llegaba hasta el Pinet y la ovación final […] se oyó en Cuba”.

La Coral Crevillentina repartió entre los asistentes folletos dedicados a la villa marinera y con la letra de las habaneras de los certámenes celebrados en Crevillent desde 1949, dejando constancia de que los crevillentinos fueron pioneros en este tipo de concursos.

Así lo narraban los ausentes de Madrid este certamen en su boletín número 50:

“La fecha del 14 de agosto de 1955 quedará grabada en los anales crevillentinos con caracteres indelebles. […] “Nunca acontecimiento alguno, ni aún deportivos […] interesaron más en Crevillent. La conmoción fue tremenda. A las seis de la mañana del día siguiente, la plaza mayor de Crevillente era un hormiguero: acababan de regresar a poco los expedicionarios del Certamen y los comentarios hervían de emoción. Nadie dudaba del éxito alcanzado.”

Pocos días después, el 20 de agosto, en la vecina localidad de Elche tuvo lugar el Primer Concurso Internacional de Coros Mixtos, donde de nuevo la Coral obtuvo el segundo premio, no sin controversia por ser de nuevo el ganador el Orfeón Fernández Caballero de Murcia.

Finalmente, el 1 de octubre, el Teatro Iris albergó un acto homenaje a la Coral Crevillentina en agradecimiento por sus últimos logros obtenidos, que sirvieron para que el nombre de Crevillent tuviera resonancia, no sólo en nuestro suelo patrio, sino en toda América latina a través de Radio Nacional de España.


Poble que canta, és poble que bé sent

Hui, 14 d’agost, es compleixen 65 anys del gran èxit de la Coral Crevillentina en el primer Certamen Nacional d’Havaneres de Torrevella de l’any 1955

A l’agost de 1955, fa 65 anys, es va celebrar per primera vegada el Certamen Nacional d’Havaneres de Torrevella, amb l’actuació de Coral Crevillentina, una jornada triomfal per al nostre poble en la qual 50.000 persones van proclamar l’èxit dels nostres paisans. Aquest primer certamen va comptar amb la presència de l’ambaixador de Cuba, el Delegat nacional d’Educació i Descans, el Governador Civil i el president de la Diputació Provincial d’Alacant.

El certamen va transcórrer entre el 7 i el 14 d’agost, de diumenge a diumenge, en el qual van participar corals de Terrassa, Castelló, València, Alacant, Elx, Callosa, Cartagena, i la nostra Coral, entre altres, que per sorteig va actuar l’última nit. No obstant això, a aquesta brillantíssima actuació el jurat li va atorgar el segon premi, per darrere de l’Orfeó Fernández Caballero de Múrcia.

L’actuació es va desenvolupar de la següent manera:

En primer lloc va actuar Joaquín Fuentes, que va cantar l’havanera obligada “Julia y Adiós Mujer” de lliure elecció, seguit del tenor Alfonso Huesca, que va fer el propi amb “Mi dulce bien”.

El duet Sánchez-Diperí va cantar “Asunción i Cuba Hermosa”, al qual van seguir quinze veus greus, dirigits per Joaquín Fuentes i un xicotet grup de veus mixtes, dirigit per Ramón Mas.

Com a colofó, noranta veus mixtes sota la direcció de José Ruiz Gasch va cantar el “Ave María de Victoria”, en honor a la patrona de Torrevella, i les havaneres “Paloma Mensajera”, “Te vi en la playa” i “La esclava”. En acabar l’actuació, “el clam dels aplaudiments arribava fins al Pinet i l’ovació final […] es va sentir a Cuba”.

La Coral Crevillentina va repartir entre els assistents fullets dedicats a la vila marinera i amb la lletra de les havaneres dels certàmens celebrats a Crevillent des de 1949, deixant constància que els crevillentins van ser pioners en aquesta mena de concursos.

Així ho narraven els absents de Madrid aquest certamen en el seu butlletí número 50:

“La data del 14 d’agost de 1955 quedarà gravada en els anals crevillentins amb caràcters indelebles. […] “Mai cap esdeveniment, ni encara esportius […] van interessar més a Crevillent. La commoció va ser tremenda. A les sis del matí de l’endemà, la plaça major de Crevillent era un formiguer: acabaven de tornar a poc els expedicionaris del Certamen i els comentaris bullien d’emoció. Ningú dubtava de l’èxit aconseguit.”

Pocs dies després, el 20 d’agost, en la veïna localitat d’Elx va tindre lloc el Primer Concurs Internacional de Cors Mixtos, on de nou la Coral va obtindre el segon premi, no sense controvèrsia per ser de nou el guanyador l’Orfeó Fernández Caballero de Múrcia. Finalment, l’1 d’octubre, el Teatre Iris va albergar un acte homenatge a la Coral Crevillentina en agraïment pels seus últims assoliments obtinguts, que van servir perquè el nom de Crevillent tinguera ressonància, no sols en el nostre sòl patri, sinó en tota Amèrica llatina a través de Ràdio Nacional d’Espanya.

You may also like

Idiomas »